El Dr. Michio Kaku, catedràtic de Física teòrica de la Universitat de Nova York, és expert en tendències de futur i autor de llibres que han esdevingut grans èxits de vendes internacionals. El dilluns 17 de maig va protagonitzar la ponencia inaugural del BDigital Global Congress 2010, desvelant-nos com será la Internet del Futur durant els propers 20 anys.
Internet ha estat una de les revolucions tecnològiques del segle XX. Com creu que evolucionarà durant els propers anys?
La potència dels ordinadors es duplica cada 18 mesos. El 2020, els xips del ordinadors poden assolir el preu d’un cèntim, així que n’hi haurà milions i milions d’invisibles al voltant nostre. La capacitat de computació serà per tot arreu i enlloc alhora, com ara ho són l’electricitat, l’aigua corrent o el paper. Per això el destí dels ordinadors és desaparèixer, fusionar-se de manera invisible dins el teixit de les nostres vides. Així, el futur d’Internet serà com el mirall màgic de la Blancaneus i els Set Nans. Una cara amable emergirà de la nostra pantalla de paret, del rellotge de polsera, dels miralls, les finestres dels cotxes, el paper de paret i dels vidres de les ulleres i ens contestarà qualsevol pregunta que tinguem. Aquest amable rostre robòtic de la pantalla de paret podria fins i tot ser la nostra secretària, el nostre metge, el nostre advocat, el nostre comptable o fins i tot, el nostre confident robòtic.
Fins on arribarà la tendència de la interconnexió? Per exemple, tots els dispositius tecnològics estaran connectats a Internet?
Al final, tothom tindrà Internet a les ulleres (això ja és possible en l’actualitat) i les lents de contacte (això encara no). Les nostres lents de contacte reconeixeran la cara de les persones. Les lents de contacte mostraran la biografia completa de la persona amb què estàs parlant i inclourà subtítols del que diu en un altre idioma, igual que quan mirem una pel·lícula estrangera amb subtítols. Als estudiants els encantarà tenir Internet a les lents de contacte, ja que podran descarregar les respostes dels exàmens amb només un parpelleig d’ulls. (Així els professors ja no podran fer preguntes tontes o de memorització). Això marcarà el començament de l’era de la “realitat augmentada”, on superposem la realitat virtual per sobre del món real. Quan caminem pels carrers de l’antiga Roma veurem com ressuscita tot l’Imperi Romà a les nostres lents de contacte. Si ets un arquitecte o un artista, entraràs a una habitació buida i veuràs les teves creacions artístiques amb tot el seu esplendor. Llavors podràs modificar la teva creació a la teva voluntat amb només moure la mà. Els cotxes es conduiran sols (fent servir GPS i ordinadors) i podràs mirar per la finestra i veure com un paisatge completament nou emergeix de la finestra.
Els nanoordinadors envairan la nostra societat? Creu que un dia estarem connectats directament als ordinadors?
Ja és possible connectar el cervell a un ordinador de diverses maneres. El cervell emet senyals elèctrics que poden llegir-se mitjançant un escàner EEG. De fet, l’empresa Honda ha creat un robot que es diu Asimo que es pot controlar mitjançant un casc EEG. Gràcies als sensors MRI (de l’anglès Managing Resonance Image, imatge per ressonància magnètica), fins i tot es poden identificar certes imatges bàsiques que apareixen a un escàner de cervell, de manera que es pot determinar vagament què està pensant la persona. I posant directament un xip a un cervell i connectant-lo amb un ordinador, fins i tot les víctimes d’ictus que estan totalment paralitzades poden navegar per la xarxa, llegir i escriure correus electrònics i jugar amb videojocs. A Kyoto, Japó, els científics estan intentant “fotografiar un somni”, cosa que semblava impossible fa un temps. En aquests moments poden “veure” el patró de les imatges geomètriques escanejant el cervell. Però amb el pas dels anys inevitablement serem capaços de controlar una gran part del nostre món amb només pensar-hi.
Creu que la Internet del futur serà ubíqua, com una esfera de Mega Dades?
Quan els xips desapareguin al nostre entorn, el nostre món semblarà un conte de fades. El mirall màgic semblarà el de la Blancaneus. Com en Peter Pan, podrem ralentitzar el procés d’envelliment (aïllant els molts gens que estan vinculats al procés de l’envelliment, com els SIR2, AGE-1, AGE-2, etc.) i no fer-nos grans mai. Com en Pinotxo, les nostres joguines tindran xips al seu interior i voldran actuar com humans. Com la Pocahontas, parlarem al vent i els arbres i ells ens parlaran a nosaltres. Com la Ventafocs, ballarem amb el Príncep, però a la mitjanit, les nostres lents de contacte de realitat augmentada s’apagaran i tornarem a les nostres vides ordinàries. I com en Jack i les mongetes màgiques, podrem pujar per un ascensor espacial fins arribar al cel. Els ordinadors estaran ocults per tot arreu, a milers de milions, alguns es lamentaran que en el futur els nostres fills podran començar a creure en la màgia dins un món completament animat.
A quines aplicacions del camp de la salut es útil la nanotecnologia? Gràcies a la nanotecnologia, el teu inodor i la teva cambra de bany del futur tindran més capacitat de computació que les universitats d’avui. Fins i tot pot ser que curin el càncer. Un inodor i un mirall poden detectar proteïnes i ADN alliberats per colònies cancerígenes canceroses de només uns centenars de cèl· lules, anys abans de que puguin crear un tumor (que pot contenir fins a 10 mil milions de cèllules cancerígenes). La paraula “tumor” podria arribar a desaparèixer del nostre idioma. El teu inodor i el mirall tindran potents xips d’ADN que podran detectar les petites mollècules alliberades pel càncer. Llavors es podran injectar al teu corrent sanguini “nanopartícules”, mollècules que actuaran com “bombes intelligents”. Són mollècules que poden transportar medicaments de quimioteràpia directament a la cèllula cancerosa i destruir-la. Avui en dia s’estan provant els prototipus. A més, estem miniaturitzant la màquina MRI, que és tan gran que ocupa gairebé una habitació sencera. La màquina MRI més petita té la mida d’una bossa gran. Al final, tindrà la mida d’un telèfon mòbil. Així que, en el futur, quan parlis amb el teu “doctor”, parlaràs amb una imatge robòtica d’un metge que apareixerà a la pantalla de la teva paret. Passaràs el teu escàner MRI portàtil pel teu cos, enviaràs les imatges a pantalla de la teva paret i el teu “doctor” et donarà un diagnòstic complet, tot sense moure’t de la teva saleta.
En quines certeses es basen les seves prediccions sobre el futur de la tecnologia?
Tot just podem predir el futur dels ordinadors d’aquí a 10 o 15 anys, fins que es trenqui la Llei de Moore. Podem visualitzar les línies bàsiques de la medicina fins llavors, ja que molta de la seqüenciació de l’ADN la fan els robots. Més enllà, la nostra bola de vidre s’entela, però encara podem extrapolar el futur fent servir les lleis conegudes de la física i la química. Ningú no pot veure el futur, però la física pot explicar tots els fenòmens començant pel Big Bang, expandint-se per milions d’anys llum d’espai i reduint-se fins la mida dels protons i els neutrons. Així, amb una comprensió ferma de les lleis de la ciència es poden establir els límits d’allò que és possible i allò que no és possible. A més, he entrevistat a més de 300 dels científics més importants del món per la meva feina a la BBC TV, el Discovery Channel, el Science Channel i presentant un programa de ràdio que s’emet per 130 emissores.
Quines estratègies s’haurien d’implementar a Europa i Espanya per tal que es converteixin en societats tecnològiques?
S’han d’assignar més diners a la R+D i la recerca bàsica. b. S’ha de modificar el sistema educatiu per tal de localitzar i cuidar els joves científics més prometedors. c. S’han de dedicar més diners i més atenció a donar suport als joves emprenedors i les empreses start-up. d. S’ha de retallar la burocràcia.
Com a observador internacional, com percep la recerca científica que s’està duent a terme a Espanya i Barcelona?
Potser el creixement més important vindrà de països que encara estan desenvolupant les seves capacitats científiques. Per aquests països, la seva aproximació a la ciència pot ser nova i radical, sense els prejudicis opressius del passat. De vegades les antigues tradicions compliquen l’avenç de la ciència, així que aquests països poden començar amb aire fresc. Però els cal l’ajut del govern per posar en marxa les seves tecnologies, que hauran d’escollir amb intel· ligència. Algunes tecnologies requereixen de milers de milions només per començar (com la tecnologia nuclear). Però altres tecnologies requereixen només de milers o milions, com la biotecnologia o el software.
El BDigital Global Congress dedica una secció a les denominades Smart Cities. Com imagina aquestes ciutats? Les Smart Cities seran la columna vertebral del futur. La infraestructura que ara s’està establint a les ciutats de tot el món determinarà si es converteixen en líders de l’alta tecnologia o només en seguidors.
Quina creu que serà la primera ciutat completament tecnològica del futur?
Al final, fins i tot Silicon Valley quedarà obsolet, igual que les velles fàbriques d’acer de Pennsylvania, als EUA. En els propers 10-15 anys la llei de Moore es ralentitzarà, o fins i tot arribarà a enfonsar-se, per dues raons: la calor i les filtracions quàntiques. Els xips estaran tan calents que es fondran, o els transistors seran tan petits que es filtraran dels cables (degut al principi d’indeterminació, p. ex., no se sap on és realment l’electró). S’han fet moltes propostes per substituir el silici, com ara ordinadors quàntics, ordinadors d’ADN, ordinadors òptics, ordinadors de punts quàntics, ordinadors de proteïnes, ordinadors mol·leculars. Malgrat tot, cap d’aquests ordinadors està llest encara. Però quan s’acabi l’Edat del Silici, potser una altra ciutat o regió es convertirà en el centre d’una nova revolució d’un bilió de dòlars si sap explotar el veritable successor del silici. L’oportunitat és per qui la vulgui.
En el marc del BDigital Global Congress s’ha presentat l’estudi del sector empresarial de les TIC a Catalunya corresponent a l’any 2009.
L’informe, elaborat per la FOBSIC per encàrrec de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI), i amb la col·laboració del Grup de recerca interdisciplinària sobre les TIC (i2TIC) adscrit a l’Institut Interdisciplinari d’Internet (IN3) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i l’empresa Tàctica, investigació i estratègia S.L., analitza detalladament la situació durant l’any 2009 de les empreses del Sector TIC amb activitat econòmica a Catalunya i amb més d’un assalariat. A més proporciona la tendència de desenvolupament durant el període 2008-2010 per a molts indicadors.
La Unió Europea (UE) s’ha fixat a curt termini que el ciutadà europeu pugui accedir a l’historial mèdic en qualsevol país dins de les seves fronteres. Però per aconseguir-ho caldrà que la tecnologia del Cloud Computing superi els obstacles actuals per a la compartició de les dades personals crítiques: la manca de seguretat i la pèrdua de la privacitat. Així ho ha manifestat, durant la tercera jornada del BDigital Global Congress, Daniel Cattedu (ENISA) en la sessió que ha compartit amb Jim Reavis (CSA-Cloud Service Security Alliance), Tomàs Iglesias (HP Enterprise Services), Adriano Galano (Fujitsu) i Juan Miguel Velasco (Telefónica España) per debatre sobre diverses iniciatives que tenen per objectiu posar solució a aquests reptes del Cloud Computing.
Tot i que el Cloud Computing apareix com la tecnologia que revolucionarà les TIC en els propers anys, Cattedu ha afirmat que cal dotar de major transparència a les empreses proveïdores del servei per garantir el desenvolupament del Cloud Computing i el seu ús amb plena confiança per part dels governs, les empreses i la ciutadania en general. Com a exemple, Cattedu ha resumit l’experiència de l’Agència Europea de Seguretat a la Xarxa ENISA: “El Cloud Computing serà indispensable en el futur, per la qual cosa donem suport als governs europeus perquè adoptin aquesta tecnologia i Europa se situï capdavantera en Cloud Computing al nivell dels EUA, Japó, Austràlia i Singapur”.
Per la seva part, Jim Reavis ha posat l’èmfasi en la necessitat de protegir les dades personals crítiques davant els milers d’amenaces que sacsegen el sistema informàtic. Alhora, ha alertat les empreses proveïdores de serveis de Cloud Computing que patiran cada cop més els atacs dels hackers. “Aquestes dificultats són les úniques que poden frenar el desenvolupament del Cloud Computing”, ha assenyalat. La solució a aquestes amenaces és establir un nou marc legislatiu per part dels Governs que possibiliti l’augment de la seguretat a la Xarxa, així com la creació de certificats de qualitat per a les empreses proveïdores de Cloud Computing que sigui atorgats per institucions acreditades.
Les dificultats a les quals s’enfronta el Cloud Computing també són el marc idoni per a les oportunitats empresarials. Carles Fragoso (CESICAT) ha vaticinat en el BDigital Global Congress la creació de nombroses empreses a curt termini que oferiran serveis forenses per analitzar el robatori de dades crítiques per part de tercers que utilitzen la Xarxa per a les seves activitats delictives.
alexfrancesg Jack Bouffard, creador de imtooyoungforthis.com, comunidad 2.0 para los enfermos de cancer, ejemplo del uso de los Social Media //@bdigital
dlz coneixent a #bdigital interessants comunitats 2.0 per la prevencio de la salut i suport a malalts
L’R+D tecnològica és considerada un avantatge competitiu per tots els països actualment i cada cop més universitats reben més pressió per aconseguir un impacte econòmic. Així ho ha afirmat Karl Koster, Director Executiu de l’Oficina de Relacions Corporatives del Programa d’Enllaç amb la Indústria del prestigiós Massachusetts Institute of Technology, a la segona jornada del BDigital Global Congress que té lloc fins al 20 de maig al CaixaForum de Barcelona.
Fins ara les relacions entre empresa i universitat no han estat prou transparents i segons Koster és necessari augmentar els esforços per facilitar la comunicació a l’àmbit universitari i governamental o privat i formalitzar marcs de treball que facilitin aquesta relació. Cada cop més empreses són conscients de la importància de mirar més enllà del seus propis laboratoris d’R+D i aprendre i observar a tercers, és per això que algunes d’elles s’apropen al MIT.
A Europa es dona el que es denomina la “paradoxa europea” ja que la innovació no aconsegueix impactar o transferir a la empresa i a la societat. La falta d’universitats amb ingressos per patents i la mobilitat relativament baixa dels treballadors europeus són alguns dels factors que influeixen en el flux de la innovació i en la seva comercialització.
Segons Koster, el Japó és un exemple de la promoció de la innovació a les universitats on la inversió pública en aquest camp ha anat en augment. Des de que les universitats van passar a ser independents compten amb polítiques de transferència tecnològica i amb oficines per la comercialització dels avenços que es realitzin a la pròpia universitat.
L’Índia és un fenomen relativament nou i el govern està començant a regular els règims de propietat intel•lectual i la inversió a R+D. Per la seva part, la Xina actualment és debat el paper de la universitat a la comercialització de la innovació.
Charles Cooney, Professor d’Enginyeria Química i Bioquímica de Deshpande Center, ha destacat la necessitat de connectar les innovacions dels centres R+D amb el mercat i la societat mitjançant el recolzament a la universitat. En aquest sentit, Cooney remarca la importància en la gestió de riscos i probabilitats d’impacte d’una idea, tenint en compte a cadascú dels actors principals pel desenvolupament d’una nova tecnologia aplicada: agents investigadors, acadèmics, mentors i inversors de capital risc.
La segona sessió de la jornada s’ha centrat en la “Transferència tecnològica e innovació a l’empresa”, Laura Dingwall, membre de l’ILP i del grup Regional Competitiveness dins de les Highlands & Islands Enterprise, ha detallat com s’ha transferit l’experiència del MIT a Escòcia. Els programes de mentoring, coaching i networking, programes de creixement i desenvolupament per emprenedors i tallers d’acceleració sectorial, entre molts d’altres, han facilitat el procés de creixement d’un entorn d’innovació i transferència tecnològica a aquesta regió. Jan Annerstedt, Professor a la Copenhagen Business School ha explicat com ha evolucionat la innovació dins de l’empresa a través de l’anàlisi dels casos de dues companyies líders com Nokia i Apple.
Per finalitzar la sessió, José Eduardo Fiates, Director d’Innovació de la Fundació CERTI ha explicat cóm s’ha desenvolupat un ecosistema per a la promoció de la innovació a la illa de Santa Catarina (Brasil). A partir d’un procés d’innovació après de Standfort, MIT i Barcelona i després de la creació de la seva primera universitat als anys 60, la regió compta ara amb més de 450 empreses de base tecnològica i ha esdevingut una de les zones més dinàmiques del món i un entorn únic per a la promoció i comercialització de la innovació.
La tercera sessió de la jornada ha destacat el paper de la ciència i els parcs tecnològics de l’economia i ha detallat els reptes que té Catalunya en aquest sentit. Alhora, la sessió ha analitzat la importància de garantir la transferència tecnològica entre les empreses catalanes i la creació d’empreses spin-off a partir dels centres tecnològics que hi ha a Catalunya. Com a exemple, Miquel Barceló, President de la Fundació B_TEC, ha valorat la contribució del districte 22@Barcelona i també el camp científic i tecnològic de Diagonal Besòs com models a seguir. Karl Koster ha posat punt i final al workshop MIT-ILP amb una invitació a enfortir les relacions entre empreses a qualsevol part del món i crear així una xarxa de networking global.
La medicina ha de donar una passa decidida cap al futur amb la incorporació de les TIC per simular de manera virtual el cos humà i millorar el benestar del pacient. Aquest és el repte que s’ha debatut a la segona jornada de BDigital Global Congress, que ha tractat sobre l’ús de les TIC al servei de la salut.
De la mà de Jésper Tégner, Director de la Unitat de Medicina Computacional (Karolinska Institute), Miguel Ángel González, d’ALMA IT Systems, i Dieter Maier, de Biomax Informatics AG, el BDigital Global Congress ha evidenciat la possibilitat cada cop més real d’establir pronòstics precisos amb l’ús de simulacions virtuals del cos humà. Com a exemple, González ha detallat l’experiència de l’empresa catalana ALMA IT Systems que ha desenvolupat un software que permet la construcció d’un implant virtual i simular quina serà la reacció que tindrà l’organisme de la persona receptora amb l’objectiu de disminuir el risc de rebuig.
Així mateix, els tres ponents participants han coincidit que l’aparició d’Internet i la incorporació gradual de les TIC a la salut ha permès que el pacient esdevingui el centre neuràlgic del sistema de salut. En l’actualitat, els pacients són proactius i tenen a la seva disposició un gran volum d’informació sobre el seu problema de salut. En aquest sentit, el principal repte és dotar als pacients dels coneixements necessaris per distingir el soroll i la informació veraç que es troba a la Xarxa. “El metge serà cada cop més un conseller perquè els pacients hauran dut a terme una cerca per Internet sobre el seu problema de salut”, ha afirmat Jésper Tégner.
Pel que fa a la contribució del web 2.0 en el benestar dels pacients, la jornada ha comptat amb l’anàlisi de Jack Bouffard (fundació I’m Too Young For This!), Felip Miralles (Barcelona Digital Centre Tecnològic) i Enric Pineda (Fundació Laporte). Evitar l’aïllament social i compartir la informació entre els malalts són els objectius de les noves xarxes socials que han aparegut adreçades a persones amb problemes de salut.
Entre aquestes xarxes socials destaca I’m Too Young For This, una pàgina web que té per objectiu posar en contacte persones joves amb càncer perquè puguin relacionar-se entre elles i millorin la seva qualitat de vida. La pàgina web de la fundació va ser escollida per la revista TIME com una de les 50 millors de l’any 2007 i en l’actualitat disposen d’un canal de ràdio online amb més de 65.000 oients diaris.
A banda de les xarxes socials, la jornada ha analitzat el paper de les TIC en l’aparició dels pacients ben actius, que poden, tot fent un clic en l’ordinador, informar-se en detall sobre la malaltia que pateixen. Enric Pineda ha explicat el cas de la Universitat dels Pacients, un projecte educatiu de la Fundació Josep Laporte i la Universitat Autònoma de Barcelona que ofereix informació de qualitat a pacients, familiars i ciutadans en general que estan interessats en temes de salut.
El premi internacional “Barcelona SmartCity” i els premis “BDigital a la Innovació Digital“, convocats en el marc de la 12a edició del BDigital Global Congress, ja tenen guanyadors.
El projecte guanyador de la primera edició del Premi Internacional Barcelona SmartCity és ZoundTracker, de l’empresa Zolertia. Es tracta d’un sistema de monitorització del so ambiental ideat per realitzar mapes en temps real de la contaminació acústica de les ciutats. Aquest projecte obtindrà una dotació econòmica de 4.000€ i el dret preferent a realitzar un pilot del projecte al districte del 22@Barcelona, emmarcat en el programa 22@Urban Lab (http://www.22barcelona.com/urbanlab) i per un període d’un any. Felicitats!
Els Premis BDigital a la Innovació Digital, que arriben a la 8a edició, estan patrocinats per Fujitsu i tenen com a objectiu donar suport a les idees i projectes innovadors de clara aplicació tecnològica basats en resultats generats en les empreses, centres tecnològics i universitats, així com productes i serveis innovadors, desenvolupats o en fase de desenvolupament.
En la categoria de “Petites empreses i emprenedors“, el premi ha recaigut en EyeOS 2.0, de l’empresa Digital Bubble, un projecte de cloud computing que consisteix en un escriptori virtual, similar al dels sistemes operatius offline.
En la categoria “Mitjanes i grans empreses“, Iris de Telefónica I+D, ha estat el guanyador. Es tracta d’un servei de reconeixement visual que permet a l’usuari obtenir més informació d’un objecte fent una fotografia amb el seu mòbil.
Finalment, en l’apartat “Universitats i Institucions“, s’ha entregat el premi a Sindicada 2.0 de l’Empresa de Comunicació Local COMRàdio, una plataforma que serveix per compartir continguts (programes i espais radiofònics) i informació entre COMRàdio i les 136 emissores que té consorciades, i entre les mateixes emissores entre sí.
La Unió Europea (UE) s’ha fixat a curt termini que el ciutadà europeu pugui accedir a l’historial mèdic en qualsevol país dins de les seves fronteres. Però per aconseguir-ho caldrà que la tecnologia del Cloud Computing superi els obstacles actuals per a la compartició de les dades personals crítiques: la manca de seguretat i la pèrdua de la privacitat. Així ho ha manifestat, durant la tercera jornada del BDigital Global Congress, Daniel Cattedu (ENISA) en la sessió que ha compartit amb Jim Reavis (CSA-Cloud Service Security Alliance), Tomàs Iglesias (HP Enterprise Services), Adriano Galano (Fujitsu) i Juan Miguel Velasco (Telefónica España) per debatre sobre diverses iniciatives que tenen per objectiu posar solució a aquests reptes del Cloud Computing.
L’R+D tecnològica és considerada un avantatge competitiu per tots els països actualment i cada cop més universitats reben més pressió per aconseguir un impacte econòmic. Així ho ha afirmat Karl Koster, Director Executiu de l’Oficina de Relacions Corporatives del Programa d’Enllaç amb la Indústria del prestigiós Massachusetts Institute of Technology, a la segona jornada del BDigital Global Congress que té lloc fins al 20 de maig al CaixaForum de Barcelona.
La medicina ha de donar una passa decidida cap al futur amb la incorporació de les TIC per simular de manera virtual el cos humà i millorar el benestar del pacient. Aquest és el repte que s’ha debatut a la segona jornada de BDigital Global Congress, que ha tractat sobre l’ús de les TIC al servei de la salut. 
El premi internacional “Barcelona SmartCity” i els premis “BDigital a la Innovació Digital“, convocats en el marc de la 12a edició del BDigital Global Congress, ja tenen guanyadors.
