L’onzena edició del BDigital Global Congress, que aquest any ha presentat un fort component d’especialització R+D+i en les àrees de salut, seguretat i mobilitat, ha estat ben acollida pel sector TIC, amb una mitjana de 280 assistents per sessió. La gratuïtat del congrés, una de les novetats d’aquesta edició, ha estat també ben rebuda pel públic, ja que una setmana abans de l’inici del congrés es van haver de tancar les inscripcions per aforament complet.
Segons Carles Fradera, director general de Barcelona Digital, “hem volgut que totes les pimes, malgrat la crisi, poguessin assistir al congrés, adquirir nous coneixements, i fer networking amb altres empreses i centres de recerca per impulsar nous projectes“.
El directiu ha assenyalat que la bona salut del congrés mostra també el dinamisme del sector TIC i la importància que la innovació i els projectes d’R+D en els sectors de la salut, la seguretat i la mobilitat tenen i tindran en el desenvolupament del sector.
D’entre les 10 sessions del congrés, sens dubte ha estat la protagonitzada per l’estratega de la Campanya en línia del President dels E.U.A, Rahaf Harfoush, la més multitudinària, seguida per la sessió inaugural sobre la incidència i els reptes de futur de les TIC tant en l’àmbit professional com en l’àmbit més quotidià, la presentació del Pla TIC.Cat i de l’estudi “El sector empresarial de les TIC a Catalunya 2008” - que van comptar amb la presència del Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, i del Conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs - i la Internet del futur i els reptes de seguretat.
Com en cada edició, el congrés ha comptat amb la presència de ponents nacionals i internacionals; entre els quals destaquen Núria Oliver, Directora Científica Multimèdia de Telefónica I+D, el professor Atta Badii, Director de la Escuela de Ingeniería de la Universidad de Reading (Gran Bretaña), Stefan Kiefer, Jefe de Telemedicina y Teleasistencia del Fraunhofer Institut, o el Dr. Robert Leeb, Recercaire de l’Institut de Descoberta del Coneixement de la Universitat Tècnica de Graz (Àustria).
Lliurament dels Premis BDigital
En el marc del congrés, s’han lliurat els Premis BDigital a la Innovació Digital (7a edició) i el Premi BDigital Ciutat del Coneixement (4a edició).
Els Premis Bdigital a la Innovació Digital han constat de tres guardons. En la categoria de “Projectes d’R+D de petites empreses i emprenedors“, el premi ha recaigut en Helios, de l’empresa Intelligent Pharma. Es tracta d’un buscador a l’estil de Google per trobar fàrmacs que permet un gran nombre d’aplicacions. La seva base de dades conté milions de mol·lècules i la seva activitat biològica, fet que permet oferir resultats molt precisos. En la categoria “Projectes d’R+D de grans i mitjanes empreses“, Communi.TV, Consorcio de Televisión Educativa ha estat el guanyador. Aquest projecte és fruit d’una investigació col·lectiva per desenvolupar nous models formatius audiovisuals basats en la TDT, l’audiovisual IP i la televisió mòbil, on han participat, entre altres, RTVE, i Lavinia. Finalment, en l’apartat de “Projectes R+D d’universitats i institucions“, s’ha entregat el premi a GenomPort. Aquesta aplicació en línia de la Universitat Politècnica de Catalunya permet, entre altres coses, fer un zoom en 3D sobre el cos humà fins arribar a distingir una sola mol·lècula.
El Premi BDigital Ciutat del Coneixement ha estat otorgat a l’Arxiu virtual de Memòria Local de la Conca de Barberà i la Baixa Segarra de La Veu Jove de la Conca. Aquest projecte, iniciat per l’Ajuntament de Montblanc i en el qual participen diverses administracions públiques i institucions, consta d’un arxiu audiovisual en línia que preserva la memòria de les generacions més grans de la comarca i la integra amb les històries més actuals.
En aquesta edició s’han presentat 92 candidatures als Premis BDigital.
Les xarxes socials estan canviant la nostra manera de comunicar-nos, relacionar-nos i, en general, de viure. Però no només això, també han modificat el control que tenim sobre la nostra pròpia imatge. En l’època pre-xarxes socials les persones mostraven la imatge que els interessava que els altres veiessin d’elles. Avui dia, la nostra identitat pública és la suma de la imatge que nosaltres donem amb la que el nostre voltant mostra.
Com afecta això a les nostres relacions? Estan les xarxes socials realment generalitzades a la societat? Quin efecte tenen en alguns sectors econòmics? Tots aquests interrogants els ha posat sobre la taula Enrique Dans, blogger, Professor de Sistemes de la Informació de l’Institut d’Empresa i protagonista de la Sessió Plenària de Clausura del BDigital Global Congress.
Les xarxes socials estan revolucionant Internet i s’estan convertint en un dels fenòmens més estudiats en l’actualitat. No obstant això seria una equivocació pensar que les xarxes socials han arribat al seu punt de generalització màxim. Segons Dans, per saber si un fenomen quallarà a la societat de manera fixa, cal fixar-se en els segments d’usuaris primerencs d’aquest. “En el cas de les xarxes socials no hi ha un segment únic d’usuaris primerencs: hi ha de trenta anys, hi ha adolescents…. Quan trobem diferents poblacions dissociades utilitzant un fenomen de manera primerenca significa que quallarà i arribarà a totes les capes socials“. A més, Dans ha afirmat que “cada vegada es passa més temps en les xarxes socials i hi ha més gent utilitzant-les. Això està provocant un canvi a la societat“.
A quin canvi es refereix Dans? El blogger associa la crisi que actualment estan vivint sectors econòmics com la indústria de la música o la premsa a les xarxes socials. Segons Dans, aquestes indústries han de saber adaptar-se a les noves tendències i escoltar les xarxes socials per evolucionar i sobreviure. “Per a les noves generacions un diari de paper no té sentit: notícies d’ahir, posades en un tros d’arbre mort i a sobre pagar per això. Això no entra dins dels seus pensaments“.
Sens dubte, les dues xarxes socials més utilitzades a Espanya són Facebook i Tuenti. A què deu part del seu èxit Facebook? Segons Dans, a saber incorporar a la xarxa “les ximpleries que omplen la nostra vida social“. “Se suposa que les xarxes socials emulen la nostra vida social. Facebook s’ha adonat d’ una cosa: el valor de les ximpleries. Sense aquestes ximpleries, els acudits, bromes, etc., les nostres relacions acabarien no interessant-nos, per aquest motiu Facebook no només proveeix d’una eina per a sociabilitzar-se, l’omple de context. Aquí resideix el valor de Facebook“.
En l’actualitat, Facebook és la xarxa social més utilitzada al nostre país però fins fa poc Tuenti, la xarxa espanyola per a adolescents, ocupava el primer lloc. Dans ha definit l’ús de Tuenti per part dels joves com “constant, molt absorvent però no exclusiu“. Els usuaris estan constantment pendents dels nous continguts que els seus amics pugen a la xarxa, actualitzant cada cert temps per no perdre’s res. Això crea una certa addicció en els joves que “si no poden accedir a Tuenti pateixen síndrome d’ansietat per desconnexió. El no poder saber si algú ha comentat una foto teva o desconèixer si t’han contestat un missatge els crea ansietat“.
Però els joves no són els únics que tenen la mirada posada en Tuenti. Els anunciants han trobat a la xarxa una de les millors plataformes per donar a conèixer els seus productes. Tuenti et proporciona una segmentació de mercat altíssima que et permet dirigir-te directa i exclusivament al teu target. Potser per aquest motiu el clic through de les campanyes de promoció a Tuenti pot arribar al 30% mentre que en altres xarxes socials és del 0,2%.
L’aplicació de les TIC al sector de la salut té una extensió molt àmplia. Des del diagnòstic precoç de la malaltia fins a la rehabilitació funcional, les noves tecnologies no deixen d’aportar noves solucions i millorar la qualitat de vida dels pacients. Una de les grans conclusions que es desprèn de la sessió sobre salut realitzada en el marc del BDigital Global Congress és que la personalització del tractament és un dels objectius clau de l’avanç tecnològic en aquest sector.
La jornada ha comptat amb la participació de Felip Miralles, Cap d’R+D Salut de Barcelona Digital Centre Tecnològic; Stefan Kiefer, Cap de Telemedicina i Teleassistència del Fraunhofer Institute (Alemanya); el Dr. Paul Verschure, Director de SPECS Lab - Universitat Pompeu Fabra; el Dr. Robert Leeb, Investigador de l’Institut de Descoberta del Coneixement de la Universitat Tècnica de Graz (Àustria), i la Dra. Kaye Dalton, Directora de Desenvolupament de Negoci de Ultrasis (Gran Bretanya).
En la seva intervenció d’obertura de la sessió, Felip Miralles ha posat èmfasi en la rapidesa i força amb què les tecnologies de la informació i comunicació han entrat al sector de la salut. “La medicina s’està digitalitzant i seguirà fent-ho cada vegada més. Les TIC són una referència en els sistemes mèdics de tot el món i el seu pes en els treballs d’R+D és primordial“, ha apuntat.
Seguidament, el Dr. Stefan Kiefer ha presentat el projecte SmartHealth, un sistema de biodiagnòstic integrat per al tractament del càncer. El Cap de Telemedicina i Teleassistència del Fraunhofer Institute ha recalcat que “per començar, la detecció precoç de la malaltia resulta bàsica per a un òptim tractament, i si és el propi usuari qui pot realitzar-ho a casa, aquest procés és molt més efectiu“. De la mateixa forma, una persona amb la malaltia pot seguir autocontrolant-se durant el tractament. Kiefer ha posat èmfasi en la finalitat més important del biodiagnòstic: “Cal establir biomarcadors, uns paràmetres unificats a tot el món perquè qualsevol especialista pugui treballar a partir d’ells i tractar a un pacient de la forma més eficient. Aquest és un camp en el qual cal avançar molt encara“.
El Dr. Paul Verschure ha focalitzat la seva ponència en una de les aplicacions de les TIC que apunten directament a un òrgan tan essencial com el cervell. Verschure ha parlat de la “necessitat de treballar amb un paradigma de partida, posant l’exemple d’un ciborg, que funciona per una combinació entre ment i matèria“. El director de SPECS-Lab Universitat Pompeu Fabra ha explicat que “per detectar i solucionar el problema cerebral d’un pacient cal anar a la part especifica del cervell on es troba per reactivar-la, i la rehabilitació a partir de jocs és una aplicació pensada per a això“. Aquest projecte es nodreix de les TIC mitjançant la creació de realitats virtuals, amb les quals el pacient pot interactuar i revelar així als especialistes el punt exacte que cal tractar. “Cal minimitzar l’escletxa entre la ment i la matèria“.
També ha presentat un model d’interfície amb realitats virtuals el Dr. Robert Leeb, un dels responsables del projecte Brain-Computer Interface, basat en el control mental dels móns virtuals. Segons Leeb, “els pensaments es poden convertir en senyals de control i, de la mateixa manera, certes tasques mentals estan correlacionades amb certs patrons cerebrals; aplicant les TIC, els estímuls del cervell poden permetre’ns controlar accions que una lesió cerebral ens impediria fer per si mateixa“. Leeb ha afegit que “la tecnologia combinada amb el nostre imaginari amplia les nostres possibilitats i les nostres llibertats. De cara al futur, volem aplicar-ho no només al nostre cos, també al nostre entorn, com les nostres cases“.
Ha tancat la sessió la Dra. Kaye Dalton, qui ha exposat un tractament en línia de la depressió i l’ansietat. “Es preveu que l’any 2020 aquestes dues afeccions seran la segona causa de malaltia a tot el món. En l’actualitat, les pateixen una de cada cinc persones adultes“. L’empresa britànica Ultrasis ha desenvolupat “Beating the Blues”, un sistema que permet als afectats rebre un tractament personalitzat a través del web. La Dra. Dalton ha recalcat que “aquestes teràpies de comportament cognitiu són més efectives que les tradicionals pel que fa a temps i cost, i augmenten la motivació dels pacients, que fins i tot arriben a desenvolupar una aliança terapèutica amb l’ordinador”.
Els serveis accessibles a través del telèfon mòbil encara són deficients en comparació amb els serveis accessibles des de xarxes fixes a través d’ordinadors. Aquesta ha estat una de les principals conclusions de la jornada “Visions de futur en la mobilitat“, en la que experts del sector han discutit sobre les noves tecnologies que permetran la creació de sistemes i serveis amb una gran incidència en nous conceptes de mobilitat com el Smart Urban Mobility.
La jornada ha comptat amb la participació de Carles Fradera, Director General Barcelona Digital Centre Tecnològic; Núria Oliver, Mobile Social Shopping de Telefónica R+D; Maribel Narganes, Gestora del Projecte - ROBOTIKER-Tecnalia i David Urbano, Director de l’Àrea de Desenvolupament de mòbils de e-”la Caixa”.
Nuria Oliver ha desenvolupat la seva ponència destacant els factors que influeixen en la relació de les persones amb les ciutats a través de la tecnologia de la mobilitat. Oliver assenyala que es fa necessari aconseguir un model de mobilitat sostenible, ja que prop del 25% de les emanacions de C02 són produïdes pels diferents sistemes de mobilitat. “Més del 60% de la població mundial té una vida sedentària, el que comporta costos sanitaris de 75 bilions de dòlars anuals per malalties com l’obesitat. Davant això, la tecnologia pot jugar un paper crucial per promoure estils de vida més actius“, comenta.
Per a Oliver, la clau passa per recol•lectar la major quantitat de dades de la mobilitat que permeten generar patrons que millorin la qualitat de vida de les persones. “De la mateixa manera que quan camines per la platja, quan interactúas en una ciutat a través de sistemes de mobilitat vas deixant empremtes, rastres que ens poden permetre recollir la informació necessària per crear aquests patrons“.
L’experta de Telefónica R+D ha explicat com s’està utilitzant el sistema de lloguer de bicicletes de Barcelona, Bicing, com un sensor de la mobilitat dels fluixos de desplaçaments de la ciutat durant el dia. “El mesurament en temps real de les bicicletes i places lliures en cada estació de Bicing ha fet possible que puguem establir els desplaçaments que realitzen les persones cada dia, a quina hora se’n van a treballar, a menjar, etc., i comparar-les amb les dades d’altres ciutats per veure les diferències culturals“, afirma Oliver.
A través d’aquest projecte, s’ha aconseguit predir el comportament humà i establir, per exemple, quantes bicicletes hi haurà en les diferents estacions. Oliver, també treballa en altres estudis de mobilitat urbana lligada a la telefonia mòbil en els que estudia temes com la distància mitjana que recorre cada persona en una ciutat, el diàmetre, etc. “A Madrid, per exemple, la gent recorre una mitjana de 30 quilòmetres cada dia, en un diàmetre d’uns 50 quilòmetres. Aquestes dades són molt útils, per exemple, quan cal actuar contra pandèmies virals“, ha assenyalat Oliver.
Maribel Narganes, en tant, ha centrat la seva ponència donant a conèixer els resultats del projecte m:Ciutat, que pretén anar a una nova generació de serveis mòbils. Segons Narganes, l’evolució dels serveis mòbils ha evolucionat d’una forma molt més lenta que la del món dels serveis de les xarxes fixes. Això es deu principalment a que l’entorn en el qual utilitzem els serveis mòbils és molt més complex i volàtil que el de les xarxes fixes.
Per a l’experta de ROBOTIKER quan utilitzem serveis en mobilitat ho fem des de dispositius molt més limitats que els que pot oferir un ordinador. D’altra banda, quan utilitzem serveis a través del mòbil ho fem per a coses puntuals. Aquests dos factors també han influït en el lent desenvolupament dels serveis mòbils. “Per aquest motiu, s’han de crear mecanismes que ens permetin adaptar serveis mòbils de manera massiva i aplicacions actualitzades ja que a l’entorn mòbil una aplicació queda desactualizada molt més ràpid que a l’entorn de les xarxes fixes“, comenta Narganes.
Segons Narganes, s’han de crear serveis que cobreixin els interessos i necessitats instantànies de la gent. “Neix el concepte de “Mobile SuperCrossumer“, que consisteix que la gent serà la que produirà informació i formarà part de la cadena de valor d’aquests serveis agregant informació que els enriqueixi. Fins i tot es valora la possibilitat que les operadores retribueixin als usuaris que aportin valor a aquests serveis”.
L’arxiu audiovisual en línia que permetrà als habitants de la Conca de Barberà i la Baixa Segarra conèixer el testimoni en primera persona els records i experiències de la gent gran de la comarca i dels nous immigrants extracomunitaris ha guanyat el Premi BDigital Ciutat del Coneixement 2009. El projecte de La Veu Jove de la Comarca, que contempla com a part fonamental a l’hora d’elaborar l’arxiu que els mateixos usuaris pugin tota mena de documents i fotografies pròpies relacionades amb la història de la comarca, també disposa d’innovadors sistemes de control i de supervisió, així com aplicacions que permeten donar d’alta a col·laboradors.
L’arxiu virtual està destinat a facilitar la construcció participativa d’un arxiu audiovisual de memòria.
Els nous mitjans socials han permès enfortir les relacions entre les persones, quelcom que no és nou però que semblava oblidat“, ha estat una de les conclusions generals de la conferència inaugural de Rahaf Harfoush, Codirectora de la Plataforma Online del Fòrum de Davos i Estratega de la Campanya de Comunicació de Noves Tecnologies del president Barack Obama en el marc de la conferència inaugural del BDigital Global Congress.3 milions d’usuaris de Facebook, 1 milió en Myspace, 1.800 vídeos en YouTube i 750 milions de dòlars recaptats són algunes de les xifres de la primera campanya de comunicació política que ha centrat la seva estratègia en els mitjans socials.
Per a Harfoush, les tecnologies estan canviant la manera com els joves es relacionen i comuniquen. Per aquest motiu, els governs, les ONG i els directius de les empreses estan començant a acostar-se a aquests nous mitjans socials per realitzar canvis de tipus social.
Segons l’estratègia, una de les de les raons per les quals la campanya d’Obama va ser molt innovadora és que es va treballar en tots els estats, no només en els que se sabia que es guanyaria. Es buscava generar implicació en la gent en territoris com el centre del país, on estaven els vots indecisos. Aquesta estratègia va ser vital, ja que va ser allà on es va centrar la campanya per comunicar la figura i el programa d’Obama.
Una altra de les claus de la campanya va ser la forma de recaptar fons a través de micropagaments realitzats a través de la xarxa, per mitjà dels quals es va finançar la campanya. Aquest innovador sistema de recaptació va permetre superar de sobres les donacions obtingudes per McCain. “Després del discurs d’Obama el setembre del 2008 aconseguirem 10 milions d ‘euros en 24 hores, que al final de la campanya van arribar als 750 milions“, va assenyalar Harfoush.
Per a Harfoush, aquesta campanya ha validat els mitjans socials com un nou mecanisme de comunicació, organització i recaptació de diners. L’èxit en saber integrar els mitjans socials en la campanya política. D’altra banda, l’organització en línia va permetre que la gent pogués organitzar-se també fora de la xarxa i actuar de manera off line. “Aquest és un punt molt important ja que cada acció de la campanya s’organitzava i es discutia prèviament en línia“, va apuntar Harfoush.
D’altra banda, gràcies als mitjans socials, el disseny i la creació de marca arribaven a molta més gent. Un clar exemple d’això va ser el web oficial de la campanya myBo.com, la qual va permetre que moltes persones fessin pròpia la marca. “Durant la campanya aconseguirem 2 milions d’usuaris, 35 mil grups de treball, 400 mil posts i 200.000 esdeveniments off line. Tot centralitzat i coordinat a través de MyBo.com”.
La implicació, la clau de l’èxit
Per a Rahaf Harfoush, una de les principals lliçons apreses durant la seva experiència en la campanya d’Obama va ser comprovar que obrir noves vies de participació en els mitjans socials feia possible aconseguir la implicació de la gent. “Per exemple, durant la campanya els seguidors van arribar a veure 20.000 milions de minuts de vídeos en YouTube. Aquests usuaris de YouTube ens permetien veure els qui eren els seus amics i moltes vegades s’encarregaven de transmetre els missatges a ells gràcies a un alt nivell d’implicació. Tot gràcies al fet que per a ells era fàcil mantenir un contacte directe amb les persones que treballàvem en la campanya“, va comentar Harfoush.
Sobre els mitjans tradicionals, Harfoush va apuntar que al principi de la campanya no necessitaven dels mitjans de comunicació de masses. “Utilitzàvem un vídeo que fèiem córrer per Internet i ens obríem al diàleg entorn a ell“, va afirmar. El mateix mètode es portava a terme quan els mitjans tradicionals publicaven rumors sobre el candidat. Harfoush va comentar que en aquests casos utilitzaven les xarxes socials per respondre a aquests rumors i deixar que fossin transmesos pels seus seguidors de manera viral.
Pel que fa al mesurament, Rahaf assenyala que quan es realitzen estratègies de comunicació on line a través de mitjans socials el nombre d’usuaris registrats o afiliats a un grup no és el rellevant, sinó que ho és la implicació dels usuaris com a motivadors per fer d’ell una comunitat encara més gran.
El correu electrònic segmentat com a mecanisme de captació
El correu electrònic va ser el principal mecanisme per atreure a la gent cap a les diferents comptes creades en els mitjans socials. Enviàrem prop d’1 bilió de correus electrònics hiper-segmentats per targets específics. “Aquesta segmentació ens va permetre arribar amb el nostre missatge específic per a cada públic i generar la implicació necessària per després aconseguir mobilitzar als ciutadans i aconseguir recaptar diners“, va assenyalar.
Facilitar els comportaments pre-existents a la xarxa va ser una altra de les lliçons apreses durant la campanya. L’ús d’una aplicació per a l’iPhone, per exemple, va permetre aconseguir 25 mil trucades l’últim dia de la campanya. “De la mateixa manera, aquest tipus d’aplicació permetia accedir a la informació de la campanya de manera senzilla i portable des de qualsevol lloc, el que feia possible poder veure el programa d’Obama durant qualsevol conversa“, va apuntar.
Una altra lliçó apresa va ser la personalització de la missió de la campanya. A través dels social media va ser possible que la gent fes pròpia la campanya i, per exemple, hagi personalitzat el seu perfil de Facebook amb el widget de la campanya per aconseguir donacions per part dels seus amics. “La gent sentia que estava treballant per la campanya d’un veí i no per la d’un polític“, va assenyalar Harfoush.
Co-Innovació
“Escoltàvem a la gent gràcies als social media i després això ens permetia obtenir aquestes idees i aplicar-les“. Per aquest motiu, els mitjans socials permetien la co-innovació, és a dir, innovar conjuntament amb els propis col•laboradors de la campanya.
Per aquest motiu, per a Harfoush les empreses han de començar a apostar per establir relacions amb la gent i aprendre a escoltar-los i implicar-los a través de la xarxa. Per a Harfoush, “les noves tecnologies han fet possible crear i enfortir relacions, quelcom que no és nou però que moltes empreses hauran de tenir en consideració si volen aconseguir l’èxit en el futur“.
L’acte inaugural també ha comptat amb la presència d’Antoni Massanell, President de Barcelona Digital Centre Tecnològic, Hble. Sr. Jordi Ausàs, Conseller de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya, Carme Botifoll, Directora general d’ ACC1O CIDEM/COPCA i Jordi William Carnes, Tercer Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona i President de 22@ Barcelona.
Els ponents han coincidit que la crisi ens permet plantejar-nos noves formes o models de construcció de la societat del coneixement. La creació d’aquesta nova economia de futur, basada en les noves tecnologies de la informació i la informació, és el repte present per al nostre país.
El congrés BDigital Global Congress ha acollit un any més el lliurament dels Premis BDigital a la Innovació Digital que permeten conèixer projectes innovadors de les nostres empreses i teixit social per diferenciar-se i obrir nous mercats. En aquesta edició, la setena, s’han presentat 92 candidatures dividides en les categories de petites empreses i emprenedors, mitjans i grans empreses i universitats i institucions.
Els Premis Bdigital a la Innovació Digital han constat de tres guardons. En la categoria de “Projectes de R+D de petites empreses i emprenedors”, el premi ha recaigut en Helios (veure vídeo del projecte), de l’empresa Intelligent Pharma. Es tracta d’un buscador a l’estil de Google per a trobar fàrmacs que permet un gran nombre d’aplicacions. La seva base de dades conté milions de mol·lècules i la seva activitat biològica, cosa que permet oferir resultats molt precisos.
La categoria “Projectes de R+D de grans i mitjanes empreses”, Communi.TV, Consorcio de Televisión Educativa (veure vídeo del projecte) ha estat el guanyador. Aquest projecte és fruit d’una investigació col·lectiva per a desenvolupar nous models formatius audiovisuals basats en la TDT, l’audiovisual IP i la televisió móvil, on han participat, entre altres, RTVE, EiTB i Lavinia.
Finalment, en l’apartat de “Projectes R+D d’universitats i institucions”, s’ha entregat el premi a GenomPort (veure vídeo del projecte). Aquesta aplicació en línia de la Universitat Politècnica de Catalunya permet, entre altres coses, fer un zoom en 3D sobre el cos humà fins arribar a distingir una sola mol·lècula.
Aquesta ha estat la 7ª edició dels Premis BDigital a la Innovació Digital, mentre que el Premi BDigital Ciutat del Coneixement s’ha entregat per quarta vegada en el marc del congrés.
Posem a la teva disposició el programa del BDigital Global Congress 2009, amb tota la informació referent als continguts que es presentaran durant els 4 dies dedicats a l’anàlisi dels reptes i oportunitats de futur referents a la Societat del Coneixement, la Seguretat, la Mobilitat i la Salut.
També inclou entrevistes amb els organitzadors i els patrocinadors del congrés.
L’onzena edició del BDigital Global Congress, que aquest any ha presentat un fort component d’especialització R+D+i en les àrees de salut, seguretat i mobilitat, ha estat ben acollida pel sector TIC, amb una mitjana de 280 assistents per sessió. La gratuïtat del congrés, una de les novetats d’aquesta edició, ha estat també ben rebuda pel públic, ja que una setmana abans de l’inici del congrés es van haver de tancar les inscripcions per aforament complet.
Les xarxes socials estan canviant la nostra manera de comunicar-nos, relacionar-nos i, en general, de viure. Però no només això, també han modificat el control que tenim sobre la nostra pròpia imatge. En l’època pre-xarxes socials les persones mostraven la imatge que els interessava que els altres veiessin d’elles. Avui dia, la nostra identitat pública és la suma de la imatge que nosaltres donem amb la que el nostre voltant mostra.
L’aplicació de les TIC al sector de la salut té una extensió molt àmplia. Des del diagnòstic precoç de la malaltia fins a la rehabilitació funcional, les noves tecnologies no deixen d’aportar noves solucions i millorar la qualitat de vida dels pacients. Una de les grans conclusions que es desprèn de la sessió sobre salut realitzada en el marc del BDigital Global Congress és que la personalització del tractament és un dels objectius clau de l’avanç tecnològic en aquest sector.
Els serveis accessibles a través del telèfon mòbil encara són deficients en comparació amb els serveis accessibles des de xarxes fixes a través d’ordinadors. Aquesta ha estat una de les principals conclusions de la jornada “Visions de futur en la mobilitat“, en la que experts del sector han discutit sobre les noves tecnologies que permetran la creació de sistemes i serveis amb una gran incidència en nous conceptes de mobilitat com el Smart Urban Mobility.
L’arxiu audiovisual en línia que permetrà als habitants de la Conca de Barberà i la Baixa Segarra conèixer el testimoni en primera persona els records i experiències de la gent gran de la comarca i dels nous immigrants extracomunitaris ha guanyat el Premi BDigital Ciutat del Coneixement 2009. El projecte de La Veu Jove de la Comarca, que contempla com a part fonamental a l’hora d’elaborar l’arxiu que els mateixos usuaris pugin tota mena de documents i fotografies pròpies relacionades amb la història de la comarca, també disposa d’innovadors sistemes de control i de supervisió, així com aplicacions que permeten donar d’alta a col·laboradors.
El congrés BDigital Global Congress ha acollit un any més el lliurament dels Premis BDigital a la Innovació Digital que permeten conèixer projectes innovadors de les nostres empreses i teixit social per diferenciar-se i obrir nous mercats. En aquesta edició, la setena, s’han presentat 92 candidatures dividides en les categories de petites empreses i emprenedors, mitjans i grans empreses i universitats i institucions.
