Michio Kaku: “El destí dels ordinadors fusionar-se de manera invisible dins el teixit de les nostres vides”

Posted by bdGC on 20 Maig, 2010

Entrevista en exclusiva! También disponible en castellano

El Dr. Michio Kaku, catedràtic de Física teòrica de la Universitat de Nova York, és expert en tendències de futur i autor de llibres que han esdevingut grans èxits de vendes internacionals. El dilluns 17 de maig va protagonitzar la ponencia inaugural del  BDigital Global Congress 2010, desvelant-nos com será la Internet del Futur durant els propers 20 anys.

Internet ha estat una de les revolucions tecnològiques del segle XX.  Com creu que evolucionarà durant els propers anys?
La potència dels ordinadors es duplica cada 18 mesos. El 2020, els xips del ordinadors poden assolir el preu d’un cèntim, així que n’hi haurà milions i milions d’invisibles al voltant nostre. La capacitat de computació serà per tot arreu i enlloc alhora, com ara ho són l’electricitat, l’aigua corrent o el paper. Per això el destí dels ordinadors és desaparèixer, fusionar-se de manera invisible dins el teixit de les nostres vides. Així, el futur d’Internet serà com el mirall màgic de la Blancaneus i els Set Nans. Una cara amable emergirà de la nostra pantalla de paret, del rellotge de polsera, dels miralls, les finestres dels cotxes, el paper de paret i dels vidres de les ulleres i ens contestarà qualsevol pregunta que tinguem. Aquest amable rostre robòtic de la pantalla de paret podria fins i tot ser la nostra secretària, el nostre metge, el nostre advocat, el nostre comptable o fins i tot, el nostre confident robòtic.

Fins on arribarà la tendència de la interconnexió? Per exemple, tots els dispositius tecnològics estaran connectats a Internet?
Al final, tothom tindrà Internet a les ulleres (això ja és possible en l’actualitat) i les lents de contacte (això encara no). Les nostres lents de contacte reconeixeran la cara de les persones. Les lents de contacte mostraran la biografia completa de la persona amb què estàs parlant i inclourà subtítols del que diu en un altre idioma, igual que quan mirem una pel·lícula estrangera amb subtítols. Als estudiants els encantarà tenir Internet a les lents de contacte, ja que podran descarregar les respostes dels exàmens amb només un parpelleig d’ulls. (Així els professors ja no podran fer preguntes tontes o de memorització). Això marcarà el començament de l’era de la “realitat augmentada”, on superposem la realitat virtual per sobre del món real. Quan caminem pels carrers de l’antiga Roma veurem com ressuscita tot l’Imperi Romà a les nostres lents de contacte. Si ets un arquitecte o un artista, entraràs a una habitació buida i veuràs les teves creacions artístiques amb tot el seu esplendor. Llavors podràs modificar la teva creació a la teva voluntat amb només moure la mà. Els cotxes es conduiran sols (fent servir GPS i ordinadors) i podràs mirar per la finestra i veure com un paisatge completament nou emergeix de la finestra.

Els nanoordinadors envairan la nostra societat? Creu que un dia estarem connectats directament als ordinadors?
Ja és possible connectar el cervell a un ordinador de diverses maneres. El cervell emet senyals elèctrics que poden llegir-se mitjançant un escàner EEG. De fet, l’empresa Honda ha creat un robot que es diu Asimo que es pot controlar mitjançant un casc EEG. Gràcies als sensors MRI (de l’anglès Managing Resonance Image, imatge per ressonància magnètica), fins i tot es poden identificar certes imatges bàsiques que apareixen a un escàner de cervell, de manera que es pot determinar vagament què està pensant la persona. I posant directament un xip a un cervell i connectant-lo amb un ordinador, fins i tot les víctimes d’ictus que estan totalment paralitzades poden navegar per la xarxa, llegir i escriure correus electrònics i jugar amb videojocs. A Kyoto, Japó, els científics estan intentant “fotografiar un somni”, cosa que semblava impossible fa un temps. En aquests moments poden “veure” el patró de les imatges geomètriques escanejant el cervell. Però amb el pas dels anys inevitablement serem capaços de controlar una gran part del nostre món amb només pensar-hi.

Creu que la Internet del futur serà ubíqua, com una esfera de Mega Dades?
Quan els xips desapareguin al nostre entorn, el nostre món semblarà un conte de fades. El mirall màgic semblarà el de la Blancaneus. Com en Peter Pan, podrem ralentitzar el procés d’envelliment (aïllant els molts gens que estan vinculats al procés de l’envelliment, com els SIR2, AGE-1, AGE-2, etc.) i no fer-nos grans mai. Com en Pinotxo, les nostres joguines tindran xips al seu interior i voldran actuar com humans. Com la Pocahontas, parlarem al vent i els arbres i ells ens parlaran a nosaltres. Com la Ventafocs, ballarem amb el Príncep, però a la mitjanit, les nostres lents de contacte de realitat augmentada s’apagaran i tornarem a les nostres vides ordinàries. I com en Jack i les mongetes màgiques, podrem pujar per un ascensor espacial fins arribar al cel. Els ordinadors estaran ocults per tot arreu, a milers de milions, alguns es lamentaran que en el futur els nostres fills podran començar a creure en la màgia dins un món completament animat.

A quines aplicacions del camp de la salut es útil la nanotecnologia?
Gràcies a la nanotecnologia, el teu inodor i la teva cambra de bany del futur tindran més capacitat de computació que les universitats d’avui. Fins i tot pot ser que curin el càncer. Un inodor i un mirall poden detectar proteïnes i ADN alliberats per colònies cancerígenes canceroses de només uns centenars de cèl· lules, anys abans de que puguin crear un tumor (que pot contenir fins a 10 mil milions de cèllules cancerígenes). La paraula “tumor” podria arribar a desaparèixer del nostre idioma. El teu inodor i el mirall tindran potents xips d’ADN que podran detectar les petites mollècules alliberades pel càncer. Llavors es podran injectar al teu corrent sanguini “nanopartícules”, mollècules que actuaran com “bombes intelligents”. Són mollècules que poden transportar medicaments de quimioteràpia directament a la cèllula cancerosa i destruir-la. Avui en dia s’estan provant els prototipus. A més, estem miniaturitzant la màquina MRI, que és tan gran que ocupa gairebé una habitació sencera. La màquina MRI més petita té la mida d’una bossa gran. Al final, tindrà la mida d’un telèfon mòbil. Així que, en el futur, quan parlis amb el teu “doctor”, parlaràs amb una imatge robòtica d’un metge que apareixerà a la pantalla de la teva paret. Passaràs el teu escàner MRI portàtil pel teu cos, enviaràs les imatges a pantalla de la teva paret i el teu “doctor” et donarà un diagnòstic complet, tot sense moure’t de la teva saleta.

En quines certeses es basen les seves prediccions sobre el futur de la tecnologia?
Tot just podem predir el futur dels ordinadors d’aquí a 10 o 15 anys, fins que es trenqui la Llei de Moore. Podem visualitzar les línies bàsiques de la medicina fins llavors, ja que molta de la seqüenciació de l’ADN la fan els robots. Més enllà, la nostra bola de vidre s’entela, però encara podem extrapolar el futur fent servir les lleis conegudes de la física i la química. Ningú no pot veure el futur, però la física pot explicar tots els fenòmens començant pel Big Bang, expandint-se per milions d’anys llum d’espai i reduint-se fins la mida dels protons i els neutrons. Així, amb una comprensió ferma de les lleis de la ciència es poden establir els límits d’allò que és possible i allò que no és possible. A més, he entrevistat a més de 300 dels científics més importants del món per la meva feina a la BBC TV, el Discovery Channel, el Science Channel i presentant un programa de ràdio que s’emet per 130 emissores.

Quines estratègies s’haurien d’implementar a Europa i Espanya per tal que es converteixin en societats tecnològiques?
S’han d’assignar més diners a la R+D i la recerca bàsica. b. S’ha de modificar el sistema educatiu per tal de localitzar i cuidar els joves científics més prometedors. c. S’han de dedicar més diners i més atenció a donar suport als joves emprenedors i les empreses start-up. d. S’ha de retallar la burocràcia.

Com a observador internacional, com percep la recerca científica que s’està duent a terme a Espanya i Barcelona?
Potser el creixement més important vindrà de països que encara estan desenvolupant les seves capacitats científiques. Per aquests països, la seva aproximació a la ciència pot ser nova i radical, sense els prejudicis opressius del passat. De vegades les antigues tradicions compliquen l’avenç de la ciència, així que aquests països poden començar amb aire fresc. Però els cal l’ajut del govern per posar en marxa les seves tecnologies, que hauran d’escollir amb intel· ligència. Algunes tecnologies requereixen de milers de milions només per començar (com la tecnologia nuclear). Però altres tecnologies requereixen només de milers o milions, com la biotecnologia o el software.

El BDigital Global Congress dedica una secció a les denominades Smart Cities. Com imagina aquestes ciutats?
Les Smart Cities seran la columna vertebral del futur. La infraestructura que ara s’està establint a les ciutats de tot el món determinarà si es converteixen en líders de l’alta tecnologia o només en seguidors.

Quina creu que serà la primera ciutat completament tecnològica del futur?
Al final, fins i tot Silicon Valley quedarà obsolet, igual que les velles fàbriques d’acer de Pennsylvania, als EUA. En els propers 10-15 anys la llei de Moore es ralentitzarà, o fins i tot arribarà a enfonsar-se, per dues raons: la calor i les filtracions quàntiques. Els xips estaran tan calents que es fondran, o els transistors seran tan petits que es filtraran dels cables (degut al principi d’indeterminació, p. ex., no se sap on és realment l’electró). S’han fet moltes propostes per substituir el silici, com ara ordinadors quàntics, ordinadors d’ADN, ordinadors òptics, ordinadors de punts quàntics, ordinadors de proteïnes, ordinadors mol·leculars. Malgrat tot, cap d’aquests ordinadors està llest encara. Però quan s’acabi l’Edat del Silici, potser una altra ciutat o regió es convertirà en el centre d’una nova revolució d’un bilió de dòlars si sap explotar el veritable successor del silici. L’oportunitat és per qui la vulgui.