La supercomputació semblava només reservada a les grans empreses; les que tenien grans quantitats de recursos econòmics destinats a la recerca d’alt nivell i una aura de superpotències que les feia mentalment inabastables, o bé a les universitats, generalment allunyades de la realitat de la vida empresarial.

Afortunadament això ja no és així. Les pimes tenen a l’abast la possibilitat de generar oportunitats úniques d’innovació modelant comportaments, tractant grans volums de dades o dissenyant complexos sistemes –com ja s’ha demostrat en diversos clústers d’automoció– sense haver de fer la inversió de les grans empreses o multinacionals.

Tot i l’existència de nous conceptes com el cloud computing, que proporciona més facilitat de càlcul a l’abast de l’empresa, els centres de supercomputació continuen sent imprescindibles com a dinamitzadors, catalitzadors i facilitadors d’un procés d’innovació basat en la resolució de problemes a ultraescala o simulació.

Realment creieu que ja podem competir, subsistir i créixer en la revolució de la informació i el coneixement sense les eines i l’actitud adequades? Podem deixar passar l’oportunitat de tenir un dels ordinadors més potents del món a Barcelona? O utilitzar el cloud computing?

Aporteu-hi les reflexions que cregueu necessàries per enriquir aquesta conversa, que de segur que serà engrescadora.

 [Food for thought]  
-Why can’t we compete in the cloud?
-Google and the wisdom of clouds
-IBM teams up with Google: Google 101, Cloud Computing & Drowning with data

Ja ningú no discuteix el paper que ha de tenir la tecnologia pel que fa a la competitivitat de les nostres organitzacions. Ha passat el temps en què l’administració, els proveïdors i els mitjans de comunicació ens assetjaven dia sí i dia també per sensibilitzar-nos dels beneficis de la tecnologia i les conseqüències de no incorporar-la.

Tanmateix, ens trobem davant de la crua realitat de no entendre els canvis que succeeixen al nostre voltant, de no entendre la tecnologia i de no entendre com competir gràcies a aquesta. Com podem treure’n partit? Per quines lleis i patrons es regeix? Quina diferència hi ha respecte del món real i els comportaments clàssics? És només per a les grans empreses? Quin canvi cultural hi ha darrere?

Regles com la de la personalització i l’empaquetament individualitzat, el boca orella, el paper de l’usuari com a productor, la socialització de l’individu a la xarxa i moltes altres ens ajudaran a reflexionar sobre les oportunitats que encara ens queden per explorar a la nostra organització: necessitem comprendre la tecnologia, perquè comprendre la tecnologia és negoci.

Participeu en aquesta interessantíssima sessió de màrqueting, estratègia i canvi cultural, enfocada des del punt del vista de la transformació de les organitzacions, amb les vostres aportacions i experiències.


[Food for thought]
- Información y conocimiento: una visión del cambio social y tecnológico en la era digital
- Web 2.0 compact definition: trying again
- The long tail

La tecnologia ens està canviant la vida. D’això, ens n’adonem fins i tot sis estem immersos dins del mateix procés. Amb tot, moltes vegades és bo ser capaços de fer un pas enrere i veure amb perspectiva quin és precisament el canvi que es produeix a la societat, en un dels seus elements, i canviar els ressorts necessaris de la nostra organització per adaptar-nos a l’entorn.

Un dels àmbits en què més incideixen aquests canvis és en l’àmbit empresarial. Cada vegada més, abandonem determinades feines dins de la nostra organització per adquirir-ne d’altres en què el nostre col•laborador té moltes més possibilitats de decidir a un nivell més baix i en què cada vegada més necessita eines tecnològiques que l’ajudin a desenvolupar la seva comesa.

Arribats a aquest punt ens preguntem quines eines exactament necessiten aquests treballadors. Com es configura la societat i quins serveis ha de donar l’empresa per poder retenir el talent? Els treballadors es mouen únicament per diners? O hi ha altres ressorts en què la tecnologia pot tenir un paper clau i, alhora, reparar un dels grans mals de la nostra economia: la productivitat?

Sabrem quines eines tenim al nostre abast, quines són les millors pràctiques i els canvis de paradigma que adopten les empreses. També ens agradaria saber què en penseu, com ho veieu i les vostres experiències respecte d’aquest tema. De segur que la nostra interacció mútua ens enriquirà.

La implantació progressiva de sistemes d’informació a les nostres organitzacions, juntament amb la quantitat ingent d’informació que hi ha a Internet, creen un escenari en què prendre decisions basant-se en la informació i el coneixement existents és cada vegada més difícil.

Aquest escenari, que neix de la revolució de la informació i del qual podríem cometre l’error de creure que ha existit sempre, es caracteritza perquè les xarxes han possibilitat l’intercanvi i l’explotació de la informació d’una manera vertiginosa. La informació és poder, i preservar-la i explotar-la és un factor de competitivitat clau.

Competir amb l’ús de la informació significa canviar de mentalitat: no és bona tota la informació possible, sinó la que és realment necessària. Vol dir ser capaços de determinar quina és la informació amb què la nostra organització és capaç de diferenciar-se de la resta i posar-la a disposició dels nostres col•laboradors.

Algunes empreses ja treballen amb aquesta mentalitat i integren la informació interna i externa necessària per aconseguir la màxima productivitat i diferenciació en cada un dels seus processos.

Aprenguem-ne els beneficis i els problemes resultants així com els reptes a què es van enfrontar: què els va motivar? Quin procés van seguir? És estratègicament clau? I si mai no ho haguessin fet?

Aboqueu les vostres experiències i reflexions i participeu en la que de segur que serà una de les controvèrsies més interessants en matèria empresarial dels propers anys.

[Food for thought]
- Knowledge management
- Business Intelligence

El conjunt dels directius que actualment són al capdavant de les empreses del nostre país està configurat majoritàriament per persones que no van créixer en el món d’immersió tecnològica en què vivim actualment.

Aquests technology adopters, com se’ls anomena enfront dels digital native, que van créixer amb la tecnologia present a les seves vides, tenen davant seu un repte gens fàcil, el d’integrar la tecnologia a un ecosistema que esdevé imprescindible i estratègic per aconseguir els objectius empresarials.

De quina manera tracten els directius aquest problema? Quins recursos tenen per enfrontar-se a un món que no coneixen? Certament són preguntes clau que ens ajuden a entendre per què som de les societats més ben equipades i, no obstant això, de les que menys usos avançats donem a la tecnologia.

Tanmateix, ens interessen més les solucions d’aquest problema que el problema mateix: saber com podem resoldre aquest nivell de desconfiança cap a les TIC basades en el desconeixement de les seves capacitats i ser capaços de donar respostes als reptes del futur amb el suport de les eines de la tecnologia.

Apunteu-vos a participar en aquest espai creat especialment per a la reflexió i la participació, amb les vostres experiències i coneixements. De segur que junts farem una sessió molt més profitosa.
.

La complexitat inherent a les TIC, més la desconfiança generada per males experiències viscudes, fa que enfrontar-se a un nou projecte informàtic resulti com a mínim un problema si no se n’és un expert, encara que tampoc això és cap garantia.

Quin proveïdor cal escollir? Quins aspectes s’han de tenir en compte? Triem un proveïdor gran o petit? Ens poden enganyar? Totes aquestes preguntes ens vénen al cap per turmentar-nos perquè, si més no, no en tenim la resposta immediata.

Saber què preguntar, quins aspectes tenir en compte, què exigir o com involucrar el proveïdor fins a convertir-lo en part d’un equip són alguns dels aspectes clau per tenir èxit en la contractació, generar confiança dins de la nostra organització i veure en la tecnologia un gran aliat i no una font de problemes.

Food for thought]
- Guia per l'elecció d'un proveïdor TIC
- Contracte informàtic a la Wikipedia
 

La denominada revolució de la Societat de la Informació i el Coneixement és revolució en quant a què canvia els paradigmes socials existents. I efectivament, estem davant d'una autèntica revolució.

Aquesta revolució la viuen en les seves pròpies carns moltes indústries amb un model de negoci tradicional, on se sabia perfectament d'on venien els ingressos i les forçes de la competitivitat es podien assenyalar correctament sense cap marge a poder equivocar-se.

Aquest és el cas de la indústria de la informació. La irrupció de la web 1.0 va causar grans canvis en el model tradicional, en com es generava la competència i la creació de riquesa, pero no va ser fins l'aparició de la web 2.0 quan realment es va percebre l'autèntica transformació que estan vivint els integrants d'aquest grup.

Els models ja no són clàssics: s'alterna la redacció amb la creació de continguts per part de l'usuari. Ja no és suficient amb què un articulista escrigui la seva columna, sinó que, a més, existeixen altres 250 persones que emeten una opinió que també és llegida pel públic. La distribució ja no es fa únicament en els quioscos, sinó que existeixen tecnologies com la RSS que fan arribar la informació directament a l'agregador de notícies del consumidor.

Ningú no pot negar que la indústria està canviant, que observar de prop la seva transformació és molt interessant i alliçonador i que podem extreure apunts molt didàctics inclús per altres indústries menys proclius a acceptar la transformació dels hàbits de producció i consum en aquesta nova economia.

Participa amb nosaltres a través de les teves aportacions per fer més ric aquest ja per si sol apassionant debat.