“Tindrem en el mòbil els mateixos serveis que podem obtenir a través de l'ordinador”

• La tecnologia mòbil permet mesurar hàbits de mobilitat de la població i establir patrons que ens permetin millorar la qualitat de vida de les ciutats.
• Neix el concepte de “Mobile SuperCrossumer”, que consisteix en que la gent serà la que produirà informació i formarà part de la cadena de valor d'aquests serveis.

Barcelona, 20 de maig de 2009. Els serveis accessibles a través del telèfon mòbil encara són deficients en comparació amb els serveis accessibles des de xarxes fixes a través d'ordinadors. Aquesta ha estat una de les principals conclusions de la jornada “Visions de futur en la mobilitat”, en la que experts del sector han discutit sobre les noves tecnologies que permetran la creació de sistemes i serveis amb una gran incidència en nous conceptes de mobilitat com el Smart Urban Mobility.

La jornada ha comptat amb la participació de Carles Fradera, Director General Barcelona Digital Centre Tecnològic; Núria Oliver, Mobile Social Shopping de Telefónica R+D; Maribel Narganes, Gestora del Projecte - ROBOTIKER-Tecnalia i David Urbano, Director de l'Àrea de Desenvolupament de mòbils de e-“la Caixa”.

Nuria Oliver ha desenvolupat la seva ponència destacant els factors que influeixen en la relació de les persones amb les ciutats a través de la tecnologia de la mobilitat. Oliver assenyala que es fa necessari aconseguir un model de mobilitat sostenible, ja que prop del 25% de les emanacions de C02 són produïdes pels diferents sistemes de mobilitat. “Més del 60% de la població mundial té una vida sedentària, el que comporta costos sanitaris de 75 bilions de dòlars anuals per malalties com l'obesitat. Davant això, la tecnologia pot jugar un paper crucial per promoure estils de vida més actius”, comenta.

Per a Oliver, la clau passa per recol•lectar la major quantitat de dades de la mobilitat que permeten generar patrons que millorin la qualitat de vida de les persones. “De la mateixa manera que quan camines per la platja, quan interactúas en una ciutat a través de sistemes de mobilitat vas deixant empremtes, rastres que ens poden permetre recollir la informació necessària per crear aquests patrons”.

L'experta de Telefónica R+D ha explicat com s'està utilitzant el sistema de lloguer de bicicletes de Barcelona, Bicing, com un sensor de la mobilitat dels fluixos de desplaçaments de la ciutat durant el dia. “El mesurament en temps real de les bicicletes i places lliures en cada estació de Bicing ha fet possible que puguem establir els desplaçaments que realitzen les persones cada dia, a quina hora se'n van a treballar, a menjar, etc., i comparar-les amb les dades d'altres ciutats per veure les diferències culturals”, afirma Oliver.

A través d'aquest projecte, s'ha aconseguit predir el comportament humà i establir, per exemple, quantes bicicletes hi haurà en les diferents estacions. Oliver, també treballa en altres estudis de mobilitat urbana lligada a la telefonia mòbil en els que estudia temes com la distància mitjana que recorre cada persona en una ciutat, el diàmetre, etc. “A Madrid, per exemple, la gent recorre una mitjana de 30 quilòmetres cada dia, en un diàmetre d'uns 50 quilòmetres. Aquestes dades són molt útils, per exemple, quan cal actuar contra pandèmies virals”, ha assenyalat Oliver.

Maribel Narganes, en tant, ha centrat la seva ponència donant a conèixer els resultats del projecte m:Ciutat, que pretén anar a una nova generació de serveis mòbils. Segons Narganes, l'evolució dels serveis mòbils ha evolucionat d'una forma molt més lenta que la del món dels serveis de les xarxes fixes. Això es deu principalment a que l'entorn en el qual utilitzem els serveis mòbils és molt més complex i volàtil que el de les xarxes fixes.

Per a l'experta de ROBOTIKER quan utilitzem serveis en mobilitat ho fem des de dispositius molt més limitats que els que pot oferir un ordinador. D'altra banda, quan utilitzem serveis a través del mòbil ho fem per a coses puntuals. Aquests dos factors també han influït en el lent desenvolupament dels serveis mòbils. “Per aquest motiu, s'han de crear mecanismes que ens permetin adaptar serveis mòbils de manera massiva i aplicacions actualitzades ja que a l'entorn mòbil una aplicació queda desactualizada molt més ràpid que a l'entorn de les xarxes fixes”, comenta Narganes.

Segons Narganes, s'han de crear serveis que cobreixin els interessos i necessitats instantànies de la gent. “Neix el concepte de “Mobile SuperCrossumer”, que consisteix que la gent serà la que produirà informació i formarà part de la cadena de valor d'aquests serveis agregant informació que els enriqueixi. Fins i tot es valora la possibilitat que les operadores retribueixin als usuaris que aportin valor a aquests serveis”.